Cargando...

Caravana Solidària

Caravana Solidària

La raó de ser de la Caravana Solidària a l’Àfrica Occidental és el transport d’ajuda humanitària d’ONG catalanes amb projectes al Marroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia per contribuir a pal·liar les mancances en matèria de salut, escolars i formatives i d’infraestructures que s’hi detecten. Un altre dels seus objectius és fomentar el coneixement entre les associacions que participen en la iniciativa perquè el dia de demà puguin cooperar per impulsar projectes conjunts en aquesta zona. També es vol donar a conèixer les condicions de vida d’aquests països i la seva realitat.

El destí del material que transporta la Caravana Solidària són 77 projectes de 23 organitzacions no governamentals, fundacions, entitats i institucions catalanes que es desenvolupen en col·laboració amb les respectives contraparts locals, que en són les seves gestores directes.

L’associació BarcelonaAcció Solidària és l’organitzadora de la Caravana. S’ocupa de la logística i es responsabilitza de que el material arribi a bon port i en bones condicions. També desenvolupaels seus propis projectes.

Els projectes de les organitzacions no governamentals, fundacions, entitats i institucions que participen a la Caravana Solidària volen incidir en les necessitats més bàsiques de les societats en vies de desenvolupament com la sanitat, la salut maternoinfantil i l’ensenyament.

Però també actuar en aquells àmbits que poden ajudar als països del Tercer Món a tirar endavant. El desenvolupament econòmic a través de centres de formació i cooperatives de dones o la millora de les infraestructures a partir de la introducció de les noves tecnologies i aparells o vehicles que millorin les condicions de vida de la població en són un exemple.

Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental

Marroc

Marroc es troba situat al nord-oest d'Àfrica. Limita al sud amb Mauritània, a l'est amb Algèria, al nord amb la Mediterrània i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Te una superfície de 450.000 quilòmetres quadrats. El clima de Marroc és espectacularment divers, combinant sorra, mar i neu. Al llarg de la costa el clima és fonamentalment mediterrani, amb un hivern suau i humit i un estiu moderadament calorós. Entre les muntanyes i la costa Atlàntica les terres són fecundes i estan ben regades. A l'extrem sud les gorges porten rius que flueixen fins a perdre's en les sorres interminables de l'immens Sàhara. Durant l'estiu Marroc és un dels països més calents d'Àfrica però durant l'hivern es converteix en un dels més freds, particularment en les regions més altes de l'Atles on hi ha cims de més de quatre mil metres. Té una estació plujosa que té lloc entre els mesos de novembre i març. Administrativament Marroc és un regne i està dividit en 16 províncies. La seva capital és Rabat. La seva població és d'uns 27.877.000 habitants ténint una densitat de 63 habitants per quilòmetre quadrat. L'idioma oficial és l'àrab encara que també es parlen el berber i el francès. La moneda del país és el dirham. L'escolarització és del 38%. Un térç de la població activa treballa al camp, sent els principals conreus són els cereals, els cítrics i les verdures. La pesca és important, així com la venda de llicències a les flotes estrangeres per pescar en aigües térritorials marroquines. La principal indústria del país és la mineria. També és força important la producció de gèneres de cuir.

Senegal

Senegal és un país subsaharià ubicat a l'Àfrica occidental per sota del tròpic de Càncer. Al sud limita amb Guinea Conakry i Guinea Bissau, a l'est amb Malí i al nord amb Mauritània mentre que al centre del país s'hi troba Gàmbia. Te una superfície de 196.720 quilòmetres quadrats, majoritàriament plana. El clima de Senegal és semiàrid-tropical, tenint dues estacions diferenciades: la humida de juny a octubre gràcies al monsó que arriba del sud amb temperatures del voltant dels 30º i la seca de novembre a maig causada per l'Harmattan o vent alisi continental del Sàhara que pot superar els 40ºC. Administrativament està dividit en 10 regions. La seva població és d'uns 8.762.000 habitants, dels quals un 40 % viuen en zones urbanes. La seva capital és Dakar amb una població d'uns 2 milions d'hab. té una densitat de 48 habitants per quilòmetre quadrat. L'escolarització és d'un 30% L'idioma oficial és el francès, tot i que hi ha més de 30 llengües pròpies de les quals només 7 són considerades nacionals: wolof, diolà, sóninke, pulaar, serer, mandinga i balant. La religió majoritària és la musulmana, amb un 90% de població. La moneda del país és el franc CFA que depèn del banc nacional francès. La principal activitat econòmica és l'agricultura que ocupa un 80% de la població activa. Aquesta agricultura depèn del règim de pluges. Des de fa uns anys el sector agrícola travessa una greu crisi. Plou poc, la productivitat ha disminuït, els productors s'endeuten o s'abandonen les estructures d'àmbit rural. L'activitat rural es concentra en l'estació de pluges, única font hídrica dels conreus. Els principals conreus són de cacauet i cotó, que s'exporten i per al consum intern conreen mill, sorgo, blat de moro i arròs. La indústria i l'activitat minera són molt escasses.

Mauritània

Mauritània és un país saharià que es troba situat al nord-oest d'Àfrica. Limita al nord amb Marroc, al nord-est amb Algèria, a l'est i sud-est amb Malí, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al Sud amb Senegal. Mauritània és fonamentalment una immensa planúria sahariana de sorra i matolls. La major part del terreny el constitueixen un mar de dunes de sorra, encara que en alguns llocs el terreny fa elevacions rocoses amb profunds barrancs. L'altiplà d'Adrar a la regió central arriba als 500 m. i el Tangant a l'extrem sud als 600 m. Al llarg del territori podem trobar petits pobles i oasis. Les ribes del riu Senegal, al sud del país, són l'única zona amb vegetació permanent i una àmplia varietat de fauna, on es concentra la major part de les poblacions i l'activitat productiva. Té una superfície de 1.030.700 quilòmetres quadrats (Espanya i França juntes) amb una població estimada d'uns 2.211.000 i una densitat de 2,1 habitants per quilòmetre quadrat. L'escolarització és del 20%. La seva capital és Nouakchott amb una població d'uns de 600.000 habitants aproximadament. L'idioma oficial és l'àrab encara que també es parlen el berber i el francès i altres idiomes com el Hassaniya, el Solinke, el Poular o el Wòlof. L'Islam és la religió oficial i malgrat les diferències ètniques i culturals existents, l'Islam Malekita els uneix a tots. Les infrastructures són molt deficients, tant en carreteres, benzineres, com allotjaments, etc. Pot resultar complicat de vegades adquirir tant benzina com gas-oil i en trajectes llargs convé portar una bona reserva. Només existeixen carreteres en els trajectes més freqüentats i de vegades el seu estat recomana circular-hi per fora d'elles. La resta de les comunicacions es fa per pistes o per la platja aprofitant la marea baixa. Quant a l'economia, anys successius de sequera i l'avanç progressiu del desert han acabat o deteriorat molt les zones agrícoles. Més de la meitat de la població treballa en agricultura de subsistència, conreant verdures, mill i arròs i criant una mica de bestiar, principalment en la zona del riu Senegal. Quant a la pesca, encara que hi ha grans zones piscícoles a l'Atlàntic, al no tenir recursos es dediquen a la pesca artesanal. La mineria és la principal indústria de Mauritània.

Gàmbia

Gàmbia és un país subsaharià que limita amb Senegal al nord, est i sud, mentre que a l'oest es troba l'Atlàntic. Té una superfície d' 11.295 quilòmetres quadrats. El país avarca uns 320 km des de la costa a l'interior, incloent ambdues riberes del curs inferior del riu Gàmbia, i tan sols té 50 km d'amplada màxima. El terreny del país està constituït per la llanera al·luvial del riu Gàmbia i alguns turons de poca altura. El riu està vorejat per pantans amb manglars. Gàmbia té un clima subtropical, d'estació contrastada. Durant l'estació freda, del desembre a l'abril, un vent càlid, sec i polsegós, conegut com l'harmatà, bufa des del Sàhara. Durant tot l'any les temperatures oscil·len entre els 7 i els 43ºC. L'estació de pluges s'allarga entre el juny i l'octubre. Administrativament i des del gener de 1997, Gàmbia és una república democràtica amb diferents partits polítics i dret a vot universal des dels 21 anys. La seva capital està situada a la ciutat de Banjul amb 44.200 habitants. No obstant, Serrekunda és la localitat que concentra el major número d'habitants, amb una població de 102.600. Del milió i mig de persones que viuen en aquest país, el 30% ho fan a les ciutats i un 70% de la població és rural. En aquests moments l'esperança de vida està situada en 53,9 anys i la taxa d'alfabetització és d'un escàs 38,6%, només un 24,9% entre les dones gambianes. La llengua oficial del país és l'anglès, però també es parlen el mandinka, el wòlof, el fulani i el francès. La gran majoria de la població es declara musulmana encara que hi ha un percentatge rellevant de comunitat cristiana (15%). En quant a la situació econòmica, la renda per càpita al 1997 era de 340$. Els principals cultius d'exportació són el cacauet, el cotó i els cocos, que ocupen al 30% de la població rural. La indústria ocupa el 15% de la població en la manufactura del cacauet i derivats, la roba o les begudes. Gàmbia ha perdut la práctica totalitat del seu hàbitat selvàtic original, que ha estat talat per a aconseguir llenya i terres de conreu. Això ha provocat la desaparició de moltes espècies animals, encara que actualment hi ha zones protegides. La pesca excessiva és un altre problema, ja que els incentius del Govern fomenten l'augment del número d'empreses pesqueres. Les precipitacions han disminuït un 30% des de 1960, motiu pel qual l'aigua ha avançat riu amunt provocant la salinització de les terres de conreu i l'augment de la desertització. Al llarg dels rius, on viu un gran nombre de persones, persisteixen diverses malalties transmeses per l'aigua, com ara la malària.

60

Escoles

108

Tones de donacions

350+

Voluntaris

8500

Alumnes, mestres, i famílies

La Caravana 2004 escalfa motors

La Mercè marca el compte enrera

Renovada la junta de l’associació

IBN BATUTA i la segona generació

Lluïsos, un collaborador centenari

La Caravana a la Mercè 2005

Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Cinc anys de cooperació

Cinc anys cooperant al Senegal

Novartis renova el seu suport

L’art, una eina d’integració social

Inauguració de la nova seu de BAS

Full de ruta Caravana Solidària 2005

Mil i un rostres del Marroc

A l`Àfrica Occidental 2004

Òptics pel mÓn

Èxit de la Caravana 2005

Una segona oportunitat

Las ong que este año integrarán